ESPAIS DE VIDA de MARIA BOSCH PERICH

” En el cicle vital del girassol hi ha un moment en que tot s’atura .
D’una manera aparent i brusca la seva vida queda frenada, tot aquell esplendor i vitalitat que desprenia es marceix per deixar pas a un nou reneixament amb una nova força necessària per sobreviure malgrat les inclemencies, esperant el momemt idòni en que les noves llavors puguin donar la vida.”

Espais aturats en el temps, espais i cors plens de vida esperant el moment de reneixa .

és aquesta arquitectura natural i perfecta del girasol que em fa que la relacioni amb l’arquitectura interioir dels colomars, ambdos espais preparats per la vida

Espais de vida:  Representació simbòlica dels espais de vida aturats esperant reneixa per mostrar-se novament amb tota la l’esplendor i vitalitat plantejo la realització de reproduccions de girassols per instal.lar-los en una paret

Total de 84 unitats, número que fa referència a les mides dels colomars circulars 7m altura x 12 m diàmetre.

“Espais aturats en el temps, espais i cors plens de vida esperant el moment de reneixa .”

ANIMALS de MAINA ALBIOL ALVAREZ

“…es pot dir que sempre he estat envoltada d’animals. Per això el principal motiu pel qual he escollit fer el projecte amb el  tema dels animals és per la vivència que he tingut amb ells.”

Tres conceptes importants:
– L’amor pels animals
– L’afició al modelat
– Els objectes útils
A partir d’aquests tres conceptes, s’ha plantejat com desenvolupar el projecte. Utilitzant diferents tècniques constructives.

Algunes obres han sigut fàcils de realitzar, però d’altres han estat més complexes. En el cas de la tetera, en sí mateixa, l’objecte era simple, però al tenir tantes parts, el procés es prolongava. Ja que es començada de cero, a partir d’un esbós a llapis.

Però l’obra que més complexa m’ha resultat, ha sigut el motlle del gos. A simple vista, sembla un motlle bastant senzill, però mentre s’anava fent, s’anava complicant.

En la peça que més m’he divertit ha sigut en la làmpada en forma d’eriçó de mar, encara que hi ha hagut problemes amb el motlle. La part de la decoració ha sigut molt relaxant, ja que era un treball de precisió i tenia les idees més clares.

“En general, em sento molt orgullosa de cada una de les peces perquè al final m’han sortit molt bé. Tots els objectius que havia marcat, s’han complert.”

 

 

NAZCA de MARIA SEGURA VELA

 

“Vull dotar d’ànima i personalitat als objectes, proporcionant signes inequívocs i senyals d’identitat propís”

Nazca, una família de gerros realitzats amb argila blanca i vidre acolorit.El meu objectiu és crear un producte decoratiu funcional, amb els recursos apresos durant el curs, el desenvolupament i estudi d’altres materials.

Re-dissenyar noves formes basant-me en peces ceràmiques prehispàniques. Vaig estudiar les formes més bàsiques creades en aquesta època històrica, les secciono i puc jugar amb la repetició adquirida, interessant-me en els espais buits. Un cop seleccionades les més interessants faig una revolució per veure el volum.

  

 

Amb això em dono compte que el volum interior agafa importància i la necessitat de mostrar-ho. Per aconseguir aquest objectiu la peça estarà adjunta a un material transparent que ens ajudi a reflectir l’interior i crear un espai hermèticament tancat per aconseguir la seva funció com a contenidor.

” Trobava interessant unir disseny, artesania i investigació de nous materials als sistemes de producció manuals o industrials per aconseguir la bellesa sense renunciar a la funcionalitat.
També en preservar aquestes tècniques artesanals i per a això cal treballar en la seva evolució perquè no s’aturin i quedin com una cosa obsoleta o un record del passat.”

FRANKFRIK de MARTA MARTINEZ HORTET.

 

“El gust que tinc per la estètica Pop Art , la influència del cinema en gairebé tots els seus gèneres i especialment el d’animació així com el record de tots els dibuixos ingerits durant la meva infantessa a la televisió han estat els motors que han despertat en mi la determinació per empendre aquest viatge que et trasllada a un imaginari que em reconforta.”

L’objectiu primer que em plantejo com a línia conceptual a seguir és el d’incorporar elements que aportin quelcom de singular, juganer i fresc a un objecte d’ús quotidià, en el meu cas, la tetera, recipient que, de per sí, és d’elaboració complexe, en la mesura que la seva composició – broc, nansa i tapadora – ha d’aconseguir una funcionalitat que en faciliti l’ús.

El que en un primer moment es dibuixa en la meva ment com una imatge que sorprèn a nivell visual es conforma més endavant, i a mesura que hi treballo, en un paradigma que se’m mostra com a expressió de connotacions, imaginaris i crítica de maneres de fer, viure i entendre l’art.

   

Així que trio elements significatius de la nostra societat de consum, com ara un gos que podem comprar en un supermercat i que sostè un caramel enganxat a un pal que tots coneixem amb el nom de “Chupa Chup”, un gat xinès de la sort daurat estratègicament col·locat en aparadors i que es fa un fart de saludar, o això pensem, per tal d’atraure clients, uns ninots articulats, la versió del quals s’ha fet de totes les professions i gèneres, des de bombers fins a cowboys anomenats Clics de Playmobil, i un ampli catàleg de temàtiques molt diferents.

 

 

 

 

 

 

El més sorprenent és que el projecte que he emprès i que ha despertat en mi diferents punts de vista m’ha enriquit tant com un Clic de Playmobil, un gat daurat xinès o l’Afrodita companya d’en Mazinger han enriquit una tassa, un bol o un plat.

El fet és que tot art pot arribar a ser contradicció i que, tota contradicció, en si mateixa suma, obre, expandeix i ens fa més grans, més flexibles i millor persones.